28/2/07

Tituant i construint

El Barça guanya al Liverpool al Camp Nou, amb un gran joc.

Triomf i espectacle.

Dos gols d’Eto’o i un de Messi confirmen la recuperació de l’equip.

El Barça visitarà Anfield amb la tranquil·litat de tenir un marcador favorable a l’eliminatòria.

El F.C.Barcelona va tornar el dia que ho havia de fer; en una gran cita. Després de les últimes derrotes a la Lliga, l’equip de Rijkaard va afrontar l’eliminatòria davant el Liverpool com si es tractés d’una final. Amb la reaparició de Samuel Eto’o després de la seva lesió de llarga durada, i la millor versió de Ronaldinho i Messi –l’anomenat REM- , el Barça va sentenciar l’eliminatòria de vuitens de final de la Champions League. Amb un inapel·lable marcador de 3-0 i un joc intractable i espectacular, el Barça va retrobar-se amb el savoir faire que el caracteritza des de fa tres anys i la graderia va gaudir de la sensació deja vu. L’espectacle va tornar al Camp Nou. Les nits màgiques han tornat a la ciutat comtal, i sembla que ho fan per quedar-se. Amb aquest resultat, el Barça afrontarà el proper dimarts el partit de tornada amb tranquil·litat ja que després de l’exhibició davant l’equip dels “Beatles”, sembla difícil que aquest pugui capgirar l’eliminatòria fent quatre gols a un Barça que ha recuperat la solidesa defensiva. L’equip es situa així amb peu i mig a la següent eliminatòria de la competició europea.

L’afició i l’equip n’eren conscients de la importància del partit, i l’ambient al camp era el requerit per a l’ocasió, no es podia fallar. Amb una posada en escena pròpia d’un camp de futbol anglès, els culés van bolcar-se des del primer moment amb l’equip i aquest no va trigar en demostrar tot el seu potencial. Als quinze minuts del partit, una precisa assistència a l’espai de Ronaldinho va aprofitar-la Samuel Eto’ó per a batre al porter del Liverpool amb un xut ras ajustat al pal esquerra. El lleó indomable obria el marcador, que tres minuts més tard patiria una nova transformació després de que l’argentí Messi rematés amb una espectacular volea des de la frontal de l’àrea, un córner servit per Ronaldinho. El Camp Nou va esclatar d’alegria. No era per a menys. Cinc espectaculars minuts havien servit per encarar favorablement una eliminatòria d’allò més complicada.

El partit va continuar amb una intensitat digna de destacar per part del Barça, però amb un Liverpool arreplegat defensivament per evitar rebre una golejada d’escàndol. Les bones combinacions de l’equip blaugrana i la impecable feina en defensa en les poques ocasions que generava el rival, propiciaven aplaudiments i càntics de les noranta-vuit mil persones reunides al camp. Però, el millor encara estava per arribar. Corria el minut noranta, quan en un contraatac, de nou Ronaldinho enfilava per mig del camp amb la pilota enganxada als peus per a driblar com només ell sap fer a la defensa red. L’acompanyava al seu costat el camerunès. Feia bé, ja que després d’enganyar al porter, el brasiler va servir en safata el gol a Samuel Eto’o, que va fer embogir de nou l’Estadi. Un 3-0 lluïa en els colossals marcadors que assenyalaven la fi del partit. Un 3-0 que va fer somriure de nou a patidora afició del Barça. La feina, però, caldrà rematar-la el proper dimarts. La grisa ciutat de Liverpool espera a l’ alegre Barça que torna a triomfar.

24/2/07

Sobre Companys i Vila

Enric Vila aixeca polèmica amb l’assaig desmitificant “Lluís Companys. La veritat no necessita màrtirs”.


Pasqual Companys

Des del catalanisme, l’amor al país i la intel·ligència, l’historiador repassa la història política catalana de l’”era Companys”.


“Quan acabes de llegir-lo no estàs davant una obra que tranquil·litzi, sinó que provoca que et qüestionis coses. És un llibre clau”. Amb aquestes paraules, Fèlix Riera, l’editor de “l’Esfera Llibres” concloïa el passat octubre el seu discurs en la presentació de “Lluís Companys. La veritat no necessita màrtirs”, d’Enric Vila, periodista i historiador català. Un assaig desmitificant que tracta amb duresa el llegat polític del president de la Generalitat afusellat. Tirant de tòpic, la polèmica estava servida des del primer moment. Així va ser. El llibre ha estat ben rebut pels sectors més feixistes espanyols i s’ha titllat Enric Vila d’intentar desmuntar el “Tripartit”.

Ple d’afany,amb un estil narratiu fresc, solvent i prosa cuidada, Vila destapa les ombres de Companys, tant de caire personal com a l’escena política. Aspectes de la seva vida personal com les suposades infidelitats o els aires d’enfant terrible juntament amb esdeveniments polítics com els fets de juliol de 1936, l’episodi del Sis d’Octubre o l’assassinat de Rebertés sumen un total de 430 pàgines on troba motius suficients per no copsar la figura de Companys amb una mirada mítica i de màrtir sinó amb nitidesa i des d’una vessant humana.

Una de les claus per entendre la vida de l’home que va cridar sense complexos “Viva Espanya”, la va explicar Vila en l’acte de presentació del llibre. Va afirmar que a diferència de Macià, Prat de la Riba o Jordi Pujol, el referent de Companys no era Catalunya sinó Espanya. Una Espanya que veia gairebé com una metàfora. Tal i com resa el títol d’aquest article, a judici de Vila, la visió de Companys fou semblant a la del també expresident Pasqual Maragall. Afirma que “Companys pertany a la tradició política que ha vist Espanya com la metàfora de la solució universal per a la convivència dels pobles i dels individus, com Pasqual Maragall i el gruix del PSC”.

Així doncs, tots aquells que des d’aquell 15 d’octubre de 1940 han volgut i han realçat i afalagat la seva imatge fins al punt d’elevar-lo a la categoria d’heroi-màrtir del catalanisme, han trobat el document per obrir els ulls. S’han topat amb una minuciosa tasca de documentació on l’”ocellet”; aquell que flirtejà amb el lerrouxisme, aquell que desgracià la vida de la seva dona i els seus fills deixant-los arruïnats, hi queda si més no, retratat.

Enric Vila ens regala una bona pedra de toc per poder debatre que hi ha rere el mite de Companys.

Ens regala quelcom més que una biografia, un llibre que ens ajuda a entendre millor on estem ara, un assaig per corroborar que el pitjor enemic de la veritat no és la mentida, és el mite.


23/2/07

Titulant

Títol: Triomf i espectacle.

Avanttítol: El Barça guanya al Liverpool i ofereix un gran joc al Camp Nou.

Subtítol 1: Dos gols d’Etoo, un de Messi i un altre de Ronaldinho certifiquen la golejada i la recuperació de l’equip.

Subtítol 2: El Barça visitarà Anfield amb la tranquil·litat de tenir un marcador favorable a l’eliminatòria.


-------------------------------------------------------------------------------------------

Títol: Polònia guanya un Premi Ondas.

Avanttítol: La cerimònia, celebrada ahir a Barcelona, va ser presentada pels periodistes Carles Francino i Àngels Barceló.

Subtítol 1: L’equip de Toni Soler va pujar a l’escenari per a recollir el guardó de “millor programa d’entreteniment” a la categoria de televisió.

Subtítol 2: Els derrotats de la nit en aquesta categoria van ser l’equip de “Caiga quien Caiga” i “El Hormiguero”.

-------------------------------------------------------------------------------------------

Títol: Dimiteix l’alcalde del Prat per l’afer de l’aeroport.

Avanttítol: La dimissió, anunciada ahir en roda de premsa, conclou amb vuit anys d’alcaldia d’ICV.

Subtítol 1: Les fortes pressions d’altres grups polítics i les desavinences internes dins el partit, l’han fet prendre la decisió.

Subtítol 2: L’alcalde Lluís Tejedor anuncia la convocatòria de nous comicis per al proper estiu.

-------------------------------------------------------------------------------------------

Títol: Jack Johnson, de gira.

Avanttítol: El cantant d’Estats Units es va presentar ahir amb un concert a California.

Subtítol 1: Després d’un any sense cap aparició, torna per presentar el seu nou disc “In Between Dreams”.

Subtítol 2: Durant el mes de març passarà per Barcelona i Sant Sebastià on actuarà en complexos d’aforament reduït.

-------------------------------------------------------------------------------------------

Títol: Art contemporani al MNAC.

Avanttítol: El director del Museu Nacional d’Art de Catalunya, va anunciar ahir la creació d’una innovadora sala d’art contemporani.

Subtítol 1: Les peces seran adquirides del Museu Pompidou de Paris, i de compres del últim saló ARCO.

Subtítol 2: Amb aquesta iniciativa es pretén dotar al Museu d’un nou aire d’acord amb la Barcelona cosmopolita.

15/2/07

Sostrisme (*) predestinat

Tot té el seu origen en un calorós matí del passat juliol. En el marc de la Universitat d’Estiu Ramon Llull, assistia durant una setmana a la Facultat de Comunicació Blanquerna a un curs de periodisme sobre la tècnica de l’entrevista a un famós. El professor era Gaspar Hernández. Aquell matí, fent honor al títol del curs, va portar a un personatge famós per a que fos entrevistat per aquella quinzena d’alumnes. Era Salvador Sostres. Havíem hagut de realitzar una tasca de documentació amb unes conseqüències que a ningú deixaren indiferent. Googlejant tothom arribà al seu bloc. Allí hi tenen cabuda tant els seus articles que escriu a diferents mitjans de comunicació, com les seves reflexions a mode de dietari. Per aquells dies apareixia al bloc una frase on deia “Barcelona fa aquests dies olor de vagina”. Hi pots comptar com va anar l’entrevista. Un dia escriuré sobre aquesta.

Des d’aquell dia, el rosa sostres apareix dia si dia també a la pantalla del meu portàtil. Sóc assidu. En sé dels tiberis al Drolma, al Caelis o al Nobu. En sé del Fermí Puig i el Romain Fornell. En sé de la tòfona, el Semon i l’àvia d’en Sostres. En sé dels avions privats a Paris i dels valors de Disney. Tres o quatre articles diaris donen per a molt.

Bé, vaig arribar de viatge el dilluns al matí, i el primer que vaig en arribar a casa va ser obrir l’ordinador i mirar el professor de seminari que m’havia estat assignat per a aquest nou quadrimestre que tot just acaba de començar. Enric Vila. 29 de gener de 2007. En Sostres publica “El cantautor Enric Vila”. Començo a lligar caps. Tot seguit em vénen al cap flashos d’aquells cartells penjats a la facultat, que anunciaven el seu concert. Segueixo la recerca. Opció buscar del bloc més google i acabo lligant-ho tot. Per la tarda el coneixem, i de volta de la universitat, torno a la recerca, fins a topar-me amb el seu bloc personal, recentment “traspassat” (?) al bloc del Sostres.

Com el “Dietari a Destemps” diu , primer dia de classe. Primer contacte. Presentació, tasques previstes, llibres per llegir, objectius a aconseguir i primer intercanvi de paraules. Tot pinta bé. Veurem.

Ens veiem a Valldonzella -on al Salvador li agrada molt anar a fer un cop d’ull-. Ah! Oblidava! En sé del Tirsa. En sé del Manel, el gran bàrman. Em falta fer-hi una visita. Em falta fer un gin tònic d’aquells que tant en prediqueu. Queda pendent.

*Miquel Colomer dixit