Sostrisme (*) predestinat
Tot té el seu origen en un calorós matí del passat juliol. En el marc de
Des d’aquell dia, el rosa sostres apareix dia si dia també a la pantalla del meu portàtil. Sóc assidu. En sé dels tiberis al Drolma, al Caelis o al Nobu. En sé del Fermí Puig i el Romain Fornell. En sé de la tòfona, el Semon i l’àvia d’en Sostres. En sé dels avions privats a Paris i dels valors de Disney. Tres o quatre articles diaris donen per a molt.
Bé, vaig arribar de viatge el dilluns al matí, i el primer que vaig en arribar a casa va ser obrir l’ordinador i mirar el professor de seminari que m’havia estat assignat per a aquest nou quadrimestre que tot just acaba de començar. Enric Vila. 29 de gener de 2007. En Sostres publica “El cantautor Enric Vila”. Començo a lligar caps. Tot seguit em vénen al cap flashos d’aquells cartells penjats a la facultat, que anunciaven el seu concert. Segueixo la recerca. Opció buscar del bloc més google i acabo lligant-ho tot. Per la tarda el coneixem, i de volta de la universitat, torno a la recerca, fins a topar-me amb el seu bloc personal, recentment “traspassat” (?) al bloc del Sostres.
Com el “Dietari a Destemps” diu , primer dia de classe. Primer contacte. Presentació, tasques previstes, llibres per llegir, objectius a aconseguir i primer intercanvi de paraules. Tot pinta bé. Veurem.
Ens veiem a Valldonzella -on al Salvador li agrada molt anar a fer un cop d’ull-. Ah! Oblidava! En sé del Tirsa. En sé del Manel, el gran bàrman. Em falta fer-hi una visita. Em falta fer un gin tònic d’aquells que tant en prediqueu. Queda pendent.
*Miquel Colomer dixit
No hay comentarios:
Publicar un comentario