15/2/07

Sostrisme (*) predestinat

Tot té el seu origen en un calorós matí del passat juliol. En el marc de la Universitat d’Estiu Ramon Llull, assistia durant una setmana a la Facultat de Comunicació Blanquerna a un curs de periodisme sobre la tècnica de l’entrevista a un famós. El professor era Gaspar Hernández. Aquell matí, fent honor al títol del curs, va portar a un personatge famós per a que fos entrevistat per aquella quinzena d’alumnes. Era Salvador Sostres. Havíem hagut de realitzar una tasca de documentació amb unes conseqüències que a ningú deixaren indiferent. Googlejant tothom arribà al seu bloc. Allí hi tenen cabuda tant els seus articles que escriu a diferents mitjans de comunicació, com les seves reflexions a mode de dietari. Per aquells dies apareixia al bloc una frase on deia “Barcelona fa aquests dies olor de vagina”. Hi pots comptar com va anar l’entrevista. Un dia escriuré sobre aquesta.

Des d’aquell dia, el rosa sostres apareix dia si dia també a la pantalla del meu portàtil. Sóc assidu. En sé dels tiberis al Drolma, al Caelis o al Nobu. En sé del Fermí Puig i el Romain Fornell. En sé de la tòfona, el Semon i l’àvia d’en Sostres. En sé dels avions privats a Paris i dels valors de Disney. Tres o quatre articles diaris donen per a molt.

Bé, vaig arribar de viatge el dilluns al matí, i el primer que vaig en arribar a casa va ser obrir l’ordinador i mirar el professor de seminari que m’havia estat assignat per a aquest nou quadrimestre que tot just acaba de començar. Enric Vila. 29 de gener de 2007. En Sostres publica “El cantautor Enric Vila”. Començo a lligar caps. Tot seguit em vénen al cap flashos d’aquells cartells penjats a la facultat, que anunciaven el seu concert. Segueixo la recerca. Opció buscar del bloc més google i acabo lligant-ho tot. Per la tarda el coneixem, i de volta de la universitat, torno a la recerca, fins a topar-me amb el seu bloc personal, recentment “traspassat” (?) al bloc del Sostres.

Com el “Dietari a Destemps” diu , primer dia de classe. Primer contacte. Presentació, tasques previstes, llibres per llegir, objectius a aconseguir i primer intercanvi de paraules. Tot pinta bé. Veurem.

Ens veiem a Valldonzella -on al Salvador li agrada molt anar a fer un cop d’ull-. Ah! Oblidava! En sé del Tirsa. En sé del Manel, el gran bàrman. Em falta fer-hi una visita. Em falta fer un gin tònic d’aquells que tant en prediqueu. Queda pendent.

*Miquel Colomer dixit

No hay comentarios: