24/2/07

Sobre Companys i Vila

Enric Vila aixeca polèmica amb l’assaig desmitificant “Lluís Companys. La veritat no necessita màrtirs”.


Pasqual Companys

Des del catalanisme, l’amor al país i la intel·ligència, l’historiador repassa la història política catalana de l’”era Companys”.


“Quan acabes de llegir-lo no estàs davant una obra que tranquil·litzi, sinó que provoca que et qüestionis coses. És un llibre clau”. Amb aquestes paraules, Fèlix Riera, l’editor de “l’Esfera Llibres” concloïa el passat octubre el seu discurs en la presentació de “Lluís Companys. La veritat no necessita màrtirs”, d’Enric Vila, periodista i historiador català. Un assaig desmitificant que tracta amb duresa el llegat polític del president de la Generalitat afusellat. Tirant de tòpic, la polèmica estava servida des del primer moment. Així va ser. El llibre ha estat ben rebut pels sectors més feixistes espanyols i s’ha titllat Enric Vila d’intentar desmuntar el “Tripartit”.

Ple d’afany,amb un estil narratiu fresc, solvent i prosa cuidada, Vila destapa les ombres de Companys, tant de caire personal com a l’escena política. Aspectes de la seva vida personal com les suposades infidelitats o els aires d’enfant terrible juntament amb esdeveniments polítics com els fets de juliol de 1936, l’episodi del Sis d’Octubre o l’assassinat de Rebertés sumen un total de 430 pàgines on troba motius suficients per no copsar la figura de Companys amb una mirada mítica i de màrtir sinó amb nitidesa i des d’una vessant humana.

Una de les claus per entendre la vida de l’home que va cridar sense complexos “Viva Espanya”, la va explicar Vila en l’acte de presentació del llibre. Va afirmar que a diferència de Macià, Prat de la Riba o Jordi Pujol, el referent de Companys no era Catalunya sinó Espanya. Una Espanya que veia gairebé com una metàfora. Tal i com resa el títol d’aquest article, a judici de Vila, la visió de Companys fou semblant a la del també expresident Pasqual Maragall. Afirma que “Companys pertany a la tradició política que ha vist Espanya com la metàfora de la solució universal per a la convivència dels pobles i dels individus, com Pasqual Maragall i el gruix del PSC”.

Així doncs, tots aquells que des d’aquell 15 d’octubre de 1940 han volgut i han realçat i afalagat la seva imatge fins al punt d’elevar-lo a la categoria d’heroi-màrtir del catalanisme, han trobat el document per obrir els ulls. S’han topat amb una minuciosa tasca de documentació on l’”ocellet”; aquell que flirtejà amb el lerrouxisme, aquell que desgracià la vida de la seva dona i els seus fills deixant-los arruïnats, hi queda si més no, retratat.

Enric Vila ens regala una bona pedra de toc per poder debatre que hi ha rere el mite de Companys.

Ens regala quelcom més que una biografia, un llibre que ens ajuda a entendre millor on estem ara, un assaig per corroborar que el pitjor enemic de la veritat no és la mentida, és el mite.


1 comentario:

Enric dijo...

Molt fluixet. Imprimeix-lo i porta'l el comentarem a seminari. No passa res, eh?