7/3/07

Josep Maria Huertas Claveria, periodista


Josep Maria Huertas Claveria ,de 67 anys, periodista i exdegà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, va morir cristianament al Hospital Clínic de Barcelona la matinada del passat 4 de març de 2007 després de patir un vessament cerebral el passat divendres. Setmanes abans va ser sotmès a una intervenció quirúrgica de la qual van sorgir algunes complicacions que creia haver superat. Tant es així, que el mateix divendres al migdia va lliurar el seu últim reportatge a “La Vanguardia”, on va sentir-se indisposat i va ser traslladat a l’hospital.

Nascut a Barcelona el 24 de novembre de 1939, sentia la vocació de periodista des de jove. Fill de pare periodista, va estudiar al Col·legi Sant Miquel, va militar a les “Juventudes de Acción Catòlica” i va començar a escriure al setmanari Signo. Va ser titulat per l’antiga Escola Oficial de Periodisme, on va seguir els cursos d’aquesta des de 1963. Ràpidament va entrar al món de la redacció periodística i va treballar als diaris El Correo Catalán, Tele/exprés, Diario de Barcelona, El Periódico i actualment, ja jubilat, col·laborava a La Vanguardia i l’Avui. És autor o coautor de més d’una cinquantena de llibres sobre el moviment obrer, la joventut, el periodisme i la seva estimada Barcelona, de la qual coneixia molt bé tots els seus barris.

Havia treballat, també, al gabinet de premsa de la Diputació de Barcelona, que el 2002 el va distingir amb el Premi de la Comunicació mercès als seus quaranta anys de professió i rebé la medalla d’Honor de la ciutat de Barcelona. Va ser membre fundador del Grup Democràtic de Periodistes, però el seu últim càrrec el va ocupar al deganat del Col·legi de Periodistes de Barcelona, d’on va ser degà des del 15 de maig del 2006, quan guanyà les eleccions a l’altre candidata, Pilar Antillach.

Sota la direcció de la revista Oriflama va protagonitzar un episodi que va mobilitzar la professió periodística en defensa de la llibertat d’expressió. Arran de la publicació d’un reportatge a Tele/exprés sobre la prostitució a Barcelona, on apuntava que alguns meublés de la ciutat podien tenir autorització administrativa a favor de les vídues dels militars. Va ser jutjat en un Consell de Guerra, condemnat per injúries a l’exèrcit i empresonat a la Model de Barcelona, on va estar-hi vuit mesos i 20 dies beneficiant-se de l’amnistia decretada en iniciar-se el període democràtic.

La seva mort ha commogut a companys de professió, polítics i altres personalitats, que han destacat “la serietat, objectivitat i honestedat” de Huertas i han afirmat en que es perd “un referent de compromís amb Barcelona i amb la denúncia de les injustícies socials de la ciutat” i que “era una persona que encarnava com ningú l’esperit del periodista”.

1 comentario:

Enric dijo...

Guille, aquest és el mail que em va enviar el Xavi Sastre, cap de redacció de ciutat vella.

Hola, enric, poeta. sóc el xavi sastre...

escolta'm, em diu el micó que el teu seminari farà la informació sobre la
mort d'en huertas. t'informo. fotografies ja en tenim nosaltres d'arxiu. no
problemo. text: 19 línies corregudes + un despiece de 13 línies. va B?

d'acord, doncs. recorda: word arial 12. novaciutatvella@blanquerna.url.edu

EL despiece pots dedicar-lo a explicar l'episodi del reportatge dels militars, i al cos central fas un repàs biogràfic fent èmfasi en els elements que expliquen la seva forta vocació periodística. Salut