11/4/07

Traduint DEL ARCO


(clickar per veure i llegir a major resolució)


El premi “Sant Jordi” de novel·la 1966 el va guanyar Mercè Rodoreda, amb “El carrer de les Camèlies”. El 1960 es va presentar a aquest mateix premi amb “La Plaça del Diamant” i va passar inadvertida al concurs; després, però, es va publicar i s’ha traduït, fins ara, al castellà, anglès, francès i italià.

La senyora Rodoreda no va presentar-se al sopar literari. Sembla ser que tanta por li donava el triomf com el fracàs. Coneguda l’errada, s’ha deixat veure. La veig, jove encara, amb el cabell blanc. Va ser guapa i segueix sent-ho. Exteriorment és això. Però, cal veure-la per dins.

- Per què dóna la cara després del premi?

- Perquè estic contenta. Faig com els elefants: quan estic trista o malalta, m’amago.

- Necessita escriure per ser feliç?

- Sí.

- Si no escrigués, seria molt desgraciada?

- O seria una mala persona o em tiraria per la finestra.

- Què viu en un pis molt alt?

- Un sisè.

- Per què diu que seria mala persona si no escrigués?

- Escriure és una manera de treure fora la introversió que un porta dins.

- I la seva intimitat també l’exhibeix amb la ploma?

- Existeix el pudor.

- Guanya la Rodoreda escriptora a la Rodoreda dona?

- Diríem que és la lluita amb l’àngel.

- L’àngel. Qui és, l’escriptora o la dona?

- Situació perillosa aquesta. No tinc ganes de dir que sóc un àngel de dona, o que escric com un àngel.

- Creu que es deixa veure, escrigui o no, com un àngel o com el diable?

- Com el diable, sovint.

- I ara al “Carrer de les Camèlies”?

- Un amic que em coneix bé va dir que la protagonista de la “Plaça del Diamant” ho diu tot, i la protagonista del “Carrer de les Camèlies” ho calla tot.

- Amb quina de les dues estic jo ara?

- Amb cap de les dues.

- Doncs, vostè és una mentida?

- Com tot escriptor…

- És una dona rica. Busca vanitat?

- No.

- Què pretén sortint de les seves caselles de dona?

- Sóc capaç de ser dona, mare, àvia i, a més, escriure.

- Àvia ha dit?

- Encara que li sorprengui, tinc tres néts.

- Té problemes?

- Encara que vostè em suposi rica, he patit molt. He viscut a l’exili, a França; he recorregut a peu centenars de kilòmetres, emparedada entre les tropes alemanyes, que avançaven, i les franceses, que retrocedien. A Beanqeney vaig suportar un dels atacs més terribles dels “stukes”.

- La vida, l’ha endurit?

- Jo sóc més complexa del que semblo.

- Es coneix a vostè mateixa?

- De vegades tinc reaccions que semblen d’altres persones.

- Durant aquest diàleg, qui s’ha deixat veure millor: l’escriptora o la dona?

- Què li sembla?

- L’escriptora. La dona se m’ha escapat sencera…

No hay comentarios: